La nostra gna. M. Josefina Rabella i Huguet ha mort, avui, 23 de setembre de 2023, quan tocaven a completes. Deixeu que el vostre servent, la vostra serventa, se’n vagi en pau com li havíeu promès.
Després d’uns anys a la infermeria per la vellesa i la malaltia, agraïda per les atencions rebudes de germanes, cuidadors i cuidadores, ha marxat per rebre l’abraçada eterna del Crist que ha sigut la raó del seu viure, la Vida de la seva vida.
Va néixer el 5 d’agost del 1924 a Barcelona. Ve rebre el baptisme el 31 d’agost del 1924. Filla d’en Fernando i la Ramona, va tenir un germà, el Joan. Va rebre els primers ensenyaments al Col·legi de les Dominiques de l’Anunciata fins l’any 1936 que va esclatar la guerra.
Als quatre anys va estar molt greu a causa de una bronco-pneumònia i fou guarida per intercessió del P. Coll, fundador de les Dominiques de l’Anunciata. Ella sempre ho va considerar una gràcia.
Va fer la primera comunió als vuit anys, junt amb el seu germà, en privat, a l’altar de St. Josep Oriol a la parròquia del Pi. Al dia següent, oficialment, al seu col·legi.
La guerra civil espanyola i la post-guerra, van ser per a ella i per a tota la família, explicava, de veritable angoixa, de por i de molta duresa. Va marcar un abans i un desprès.
Entre els anys 1938 i 1943, fa els set cursos de Batxillerat, i desprès “l’examen d’Estat”, havent d’estudiar fort i molt. L’any 1946, ja obtenia el Títol de Magisteri a l’ Institut de la “Cultura de la Dona” .
Va treballar un any en una escola parroquial. Desprès a l’Escola “Tomàs Luis de Vitòria” fins a la seva entrada al monestir.
El seu treball com a mestra l’omplia molt, i el feia amb amor i dedicació. Les tardes dels diumenges feia catequesi a la parròquia de Betlem i més tard a Sant Sebastià de Verdum. El Verdum, en aquell moment, era una barriada molt pobre on no hi havia ni església, ni escola, ni dispensari. L’Eucaristia la celebraven en un racó d’un camp, el confessionari era una cadira sota un fanal... L’escola era un barracó fet de fusta i els bancs, taulons de paleta. Sempre es va sentir una noia lliure. Els seus pares la van respectar en tot moment.
Amb el grup de la parròquia va visitar Roma, amb motiu de la Canonització del Papa Pius X. També va fruir molt, junt amb el grup parroquial, amb amics, i les colònies, fent viatges i excursions.
L’amor a la natura i escoltar dins seu el seu missatge, l’ajudaven a percebre la fidelitat del Creador i el seu amor a les coses creades.
Va ser conscient que la seva vida sempre havia estat portada per Déu. Pel seu desig de conèixer la Bíblia, va assistir a cursets sobre els evangelis, els salms, i a conferències que parlessin de temes sobre la vida interior.
Més tard, per bones amigues, entrà en contacte amb el Montserrat monàstic i litúrgic. Així va tenir relació amb el P. Josep M. Gassó, que la va anar introduint a la vida monàstica i li parlà del monestir de Sant Benet de Montserrat.
El 1956, va parlar per primera vegada amb la Mare abadessa M. Cecilia Boquè, i al cap de tretze anys, havent mort els seus pares, el dia 26 de maig de 1969 entrava al monestir, tenia 44 anys. Va fer la seva professió temporal el 23 de juliol de 1971 i la professió solemne el 21 de setembre de 1974, acompanyada per la seva família. Va rebre formació bíblica, litúrgica i monàstica. Era una dona de fonda pregària, intel·ligent, sàvia, i propera, sempre a punt de donar raó de la seva fe i del seu viure monàstic.
A la comunitat ha estat priora, consellera, sagristana, cerimoniera, hostatgera, responsable de la infermeria i del rebost, secretària capitular i federal... Prompte sempre a servir la comunitat.
Ha passat fent el bé a moltes persones, també a través d’internet, fent-se propera per respondre les qüestions que se li plantejaven i que ella responia aprofundint els temes i teixint veritables vincles d’amistat.
Les seves nebodes, família i la comunitat que tant l’hem estimat, la trobarem a faltar. Us la confiem al vostre record i que ella ens sigui intercessora, per fer nosaltres el camí de vida com ella ha fet.